I si...

"I cada cop la muntanya es feia més alta. Les pedres més petites s'anaven fent més grans, i el fum ho envoltava tot convertint-ho en un espectacle de pols i espetecs brutal. A més, la força que ho movia tot feia tremolar el terra. La confusió governava aquella reacció caòtica sense aturador. Semblava un cavall desbocat...

... De sobte, calma. Un cel serè i una brisa suau acompanyaven una càlida tarda que tampoc semblava tenir fi. Els ocells sobrevolaven tranquils el paisatge espectacular d'aquella vall...

... Quan de cop, el vent va començar a bufar amb més força i la vall va començar a trontollar i a espetegar. Les pedres s'anaven enfilant entre elles i fent-se més grosses, i més grosses, i més grosses... la muntanya s'anava fent més alta a cada segon que passava...

... De sobte, la calma va tornar... però al cap d'una estona el caos va tornar, fins que la calma es va tornar a imposar, caos, calma, calma, caos...

... una no seria res sense l'altra..."

- El següent! - va dir l'infermera.

- El pacient va entrar a la consulta deixant els seus pensaments a la sala d'espera.