dijous, 10 de novembre del 2022

Merdetes

Merda.
Quina merda.
Quina puta merda.
Però quina puta merda.
Però és que quina puta merda.
Però és que de debò, quina puta merda.
Però és que de debò, quina putíssima merda.
Però és que de debò, quina putíssima merda punxada amb un pal.

Pal.
Quin pal.
Quin puto pal.
Però quin puto pal.
Però és que quin puto pal.
Però és que de debò, quin puto pal acabar el puto paràgraf quan ja s'ha entès la puta idea de merda.

dimecres, 16 de març del 2022

Justícia poètica

Quatre fulles queien de la branca d'aquell roure. La majestuositat de l'arbre ho feia poètic, quasi una mena de cerimònia vegetal. Al terra les fulles es mantenien inertes després d'aquell ball improvisat a l'aire. Els pocs insectes que romanien d’espectadors van quedar encisats pel minimalisme orgànic d'aquella escena.

Poca estona després, un vent suau va fer moure lleugerament les branques més joves i les fulles que d'elles eixien. Aquest cop, però, cap fulla va fer el fatal viatge dictat per la inflexible gravetat.

- Quina merda és aquesta? - va exclamar un escarabat a un altre. - no cau cap fulla?

- No sempre passa, depèn de diversos factors. - li va contestar el seu company. - Per començar l'edat de la fulla, després la intensitat del vent, per no parlar de l'època de l'any i de la humitat de l'ambient.

- Què dius? - va reblar el primer escarabat. - És perquè el roure és un arbre que manté les fulles a les branques encara que es tornin seques a l'hivern, pallasso. Que no en tens ni idea. A vegades cau alguna fulla però és totalment puntual. Això sí, quan passa, és un espectacle per a la vista.

- I si sabies tot això aleshores perquè t'has estranyat al principi? Que tens problemes de memòria? - va preguntar el segon escarabat.

- Doncs perquè l'escriptor poca traça no en té ni idea d'escriure. No sap mantenir la coherència dels personatges, escriu a raig, com li surt. I això fa que els textos que produeix no tinguin cap mena de sentit ni coherència narrativa. - va sentenciar el primer escarabat. - Per començar, som dos escarabats parlant. Ha començat parlant de fulles i ha acabat amb nosaltres dos. Això demostra que comença però no sap com acabar les històries.

De sobte, una bota de muntanya va trepitjar els dos escarabats deixant-los moribunds. Era l'escriptor poca traça que havia anat a fer un volt pel bosc per inspirar-se.

- Sempre igual, acabant amb finals sobtats, imprevistos i fora de la lògica del conte. - va balbucejar el primer escarabat mentre treia sang per la boca. 
 
Sense que ningú ho pogués preveure, una fulla va caure lentament de l'arbre i va acabar reposant a sobre dels dos cadàvers dels coleòpters.

- Justícia poètica. - va pensar la fulla.
Un cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de noves.

Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/
Un cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de noves.

Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/

dijous, 29 de juliol del 2021

Somnis

Un somni. Un somni dins d'un altre somni. Un somni dins d'un somni que al mateix temps està dins d'un altre somni. Molts somnis. Som somnis dins d'altres somnis? I si la realitat és un somni? I si quan dormim som realment nosaltres?

- Massa interrogants per un dimarts a la tarda. - es va dir l'escriptor poca traça tot acabant-se el tallat. - Sort que és descafeïnat, que sinó després no dormo.

divendres, 19 de març del 2021

El pas de zebra

Quants cops havia creuat aquell carrer? Quantes vegades havia jugat a saltar per les línies blanques que separen una vorera de l'altra? En quantes ocasions havia imaginat que el gris de l'asfalt era lava o aigua que calia evitar trepitjar? 
Tan se val, perquè en un moment, en un descuit estúpid del destí, un pas en fals va fer que un cotxe se l'emportés per davant. 

I és que les zebres mai s'han acostumat a la vida de ciutat.