dissabte, 11 d’abril de 2009

... Què?

Asseguda a la terrassa del bar on hi solia passar les estones, observava la bellesa del paisatge i el cel. Va dedicar uns segons a guaitar aquell seguit de teulades i edificis que tenia al davant dels nassos, el temps just per aixecar el cap i quedar-se bocabadada amb les formes irracionals dels núvols que jeien sobre el càlid blau cel que imperava aquell migdia. Intentava buscar núvols que s’assemblessin a objectes, éssers i persones que conegués. Va trobar un cotxe, un conill, una pastanaga, i un frare d’aquells que semblava que portessin corona tot el dia. Al cap d’una estona va veure que el conill s’enfilava al cap del frare tot fent-lo enfadar. Aquest, agafava la pastanaga i li tirava ben lluny per poder-se’l treure de sobre. Un cop el conill va estar distret amb la pastanaga, el frare va aixecar el polze i se’n va anar del lloc fent auto-stop.
La noia va abaixar el cap una mica perplexa pel que acabava de veure, però encara ho va estar més quan va veure la taula. No hi cabia ni una copa més. I totes ben buides.
En aquell precís moment, el frare va aparèixer amb dues cerveses més i es va asseure a la seva taula.
- I quan fan el Barça, dius? – li va preguntar el frare a la noia.
- Em sembla que hauria de parar de beure... – es va dir a ella mateixa.

1 comentari:

  1. D'això en dic una bona descàrrega elèctrica. Descàrrega en el sentit que aquest seguit de lletres agrupades amb gràcia produeix en el lector el mateix afecte que produiria en el mateix un pessic elèctric. És a dir, que no et deixa indiferent. I com que ha produit alguna afecte en mi, com a lectora que en sóc... puc dir que ha estat una bona descàrrega -elèctrica-.

    Inconscientment hi he buscat alguna errada ortogràfica i tot i que he dubtat en algunes ocasions no per falta de consisctència en el meu coneixement de la llengua, sinó pel desig impetuós que em conduia, desig de trobar errades... I un cop trobades, poder comentar-ho però no arrogantment, com retreient-ho, no. Més en un sentit afectuós, quasi simpàtic ja que és quelcom que va amb mi, que no puc evitar de fer i volia compartir, encara que siguem complets desconeguts. Potser en això rau el meu desig impetuós de... ja saps, els coneguts n'estàn tips d'aquesta dèria meva, 'ademán', que seria en castellà.

    I per acabar ja, després de fer-me miques, de forma figurada, és clar, gran part de l'encèfal no he aconseguit treure aigua clara del significat de les etiquetes (o índex o gravetat de la incontinència, com prefereixes dir-los tu). La de Creacions col·lectives, cap problema. Com la Justificació. Però els tres nivells... estàn ordenats de més a menys? Alguna cosa em diu que ho estan de menys a més. Em costra trobar una relació versemblant entre el riu i els dipòsits. I si a aquests els sumes com de plens estan ja... Uf! I, així d'entrada, fent una lectura inicial, sense endinsar-me massa en els textos, sense arribar-hi al fons, vaja... -no hauria de mirar d'entendre res sense haver arribat al fons, però... deu ser la impaciència- doncs a jutjat per la forma i l'extensió, que solen anar lligades... els de Dipòsit sencer són molt més extensos. I és com si estessin més realitzats. Amb un nosequè de consistència que els altres... no és que no tinguin, però... Uf. No sé com dir-ho... I és que reduccionar als mots una cosa tant... bé, reduccionar als mots en general és una cosa que no m'acaba de convèncer. Per tant, ho deixo aquí. Trobo que els prenc la bellesa que emanen, els textos, volent reduccionar a paraules el que em transmeten.

    Esperaré el proper mite, escriptor amb molt.. ai, poca traça.

    ResponElimina