dijous, 15 de gener de 2009

Núvol

- Tinc més que sis però menys que vuit! - va dir el vell radiant d'iconoclastes psicosomàtics arrel d'una aventura fugaç amb una estrella.

- Podríeu ser més concret? - li va demanar el cambrer del bar d'hipnòtics del carrer de l'amargura.

- Tinc set! - va aclarir el vell.

- Però això és molt general... - va insistir el cambrer.

- Tinc set coma tres! - va aclarir amb més duresa el vell.

- Em sembla que no ens entenem. Això és un bar! A veure, què vol per calmar la seva set? - va replicar el cambrer.

- Aigua del pou de l'ogre del pis de dalt! - va cridar el vell.

- Em sap greu senyor, però d'això no en tenim... - es va disculpar el cambrer.

- Aquí no teniu de res! - va expressar indignat el vell, i tot seguit va desaparèixer.


A poc a poc, l'escriptor poca traça, que estava assegut a la taula del fons de tot del bar amb un tallat a mig acabar, va arrencar un full de la llibreta on hi escrivia les seves particulars històries, en va fer una bola i la va llençar a la paperera.

- Avui fa núvol. - es va dir a ell mateix.


1 comentari:

  1. m'agrada

    m'agrada molt

    m'agrada molt i

    m'agrada molt i molt



    de veres de veres

    ResponElimina