Capses de colors de feia molt de temps eren obertes de nou per pintar un dibuix estrany, de tonalitats irracionals, sobre un suport molt poc freqüent: la paret de l’habitació. L’olor a llapis gastat barrejada amb la suor d’aquell personatge faria recordar l’escola on tots hem anat si no fos perquè els micos no van a l’escola.
Mentrestant un becari prenia apunts a la seva llibreta, plena, també, de gargots fruits de l’avorriment personal.
