diumenge, 18 de gener de 2009

Final inesperat

La ràpida reacció de la guerrera del casc daurat va evitar que la destral de l'immens troll que l'atacava li tallés el coll. Ella era coneguda per la seva rapidesa i perfecció en les seves accions; era una guerrera temible. De tota manera portava una setmana de viatge menjant poc i, per tant, la irrupció d'aquell troll va ser tan inoportuna com la pausa pels anuncis enmig d'una peli d'intriga. Les seves ganes de lluitar eren iguals o inferiors a zero, així que el seu esforç per desfer-se de la bèstia immunda que l'assetjava deixava molt que desitjar.

- I tu ets la guerrera del casc daurat? - va dir el troll amb to burleta. (Per cert, no ho he dit, però el monstre tenia la pell de color blau).

- Pfff... ara no em toquis els ovaris, siusplau... - va pensar la guerrera del casc daurat. La seva situació actual era comparable a la d'una persona amb ressaca a qui li recordes que té obligacions a fer.

La guerrera del casc daurat no sabia com posar punt i final a aquella situació; o més aviat, no tenia ganes de pensar-hi. En aquell moment trencava tots els tòpics dels guerrers i guerreres èpiques i valentes que mai es cansen de lluitar i estan disposades en qualsevol moment a combatre l’enemic. Com que li feia mandra matar-lo, va proposar al troll que oblidessin la disputa ja que la única finalitat que tenia era la de distreure els pocs lectors i lectores del blog dels “Mites de can Felip”. A més a més, ells dos no eren éssers reals de carn i ossos, cosa que convertia a la baralla en una estupidesa tan gran com el debat sobre el sexe dels àngels. El troll, que evidentment no havia entès res, va aixecar la destral i va tallar el coll de la guerrera del casc daurat. Aquesta va caure estesa a terra tot formant un bassal de sang.


Aquí va acabar la gran història de la mística guerrera del casc daurat. Un final una mica patètic per una vida que havia estat bastant millor.


1 comentari: