Quatre fulles queien de la branca d'aquell roure. La majestuositat de l'arbre ho feia poètic, quasi una mena de cerimònia vegetal. Al terra les fulles es mantenien inertes després d'aquell ball improvisat a l'aire. Els pocs insectes que romanien d’espectadors van quedar encisats pel minimalisme orgànic d'aquella escena.
Poca estona després, un vent suau va fer moure lleugerament les branques més joves i les fulles que d'elles eixien. Aquest cop, però, cap fulla va fer el fatal viatge dictat per la inflexible gravetat.
- Quina merda és aquesta? - va exclamar un escarabat a un altre. - no cau cap fulla?
- No sempre passa, depèn de diversos factors. - li va contestar el seu company. - Per començar l'edat de la fulla, després la intensitat del vent, per no parlar de l'època de l'any i de la humitat de l'ambient.
- Què dius? - va reblar el primer escarabat. - És perquè el roure és un arbre que manté les fulles a les branques encara que es tornin seques a l'hivern, pallasso. Que no en tens ni idea. A vegades cau alguna fulla però és totalment puntual. Això sí, quan passa, és un espectacle per a la vista.
- I si sabies tot això aleshores perquè t'has estranyat al principi? Que tens problemes de memòria? - va preguntar el segon escarabat.
- Doncs perquè l'escriptor poca traça no en té ni idea d'escriure. No sap mantenir la coherència dels personatges, escriu a raig, com li surt. I això fa que els textos que produeix no tinguin cap mena de sentit ni coherència narrativa. - va sentenciar el primer escarabat. - Per començar, som dos escarabats parlant. Ha començat parlant de fulles i ha acabat amb nosaltres dos. Això demostra que comença però no sap com acabar les històries.
De sobte, una bota de muntanya va trepitjar els dos escarabats deixant-los moribunds. Era l'escriptor poca traça que havia anat a fer un volt pel bosc per inspirar-se.
- Sempre igual, acabant amb finals sobtats, imprevistos i fora de la lògica del conte. - va balbucejar el primer escarabat mentre treia sang per la boca.
Sense que ningú ho pogués preveure, una fulla va caure lentament de l'arbre i va acabar reposant a sobre dels dos cadàvers dels coleòpters.
- Justícia poètica. - va pensar la fulla.
Un
cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen
seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de
noves.
Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/
Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/
Un
cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen
seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de
noves.
Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/
Llegir més: https://somriures-naturals.webnode.cat/news/perqu%c3%a8-alguns-arbres-perden-les-fulles-a-la-tardor/
