Quants cops havia creuat aquell carrer? Quantes vegades havia jugat a saltar per les línies blanques que separen una vorera de l'altra? En quantes ocasions havia imaginat que el gris de l'asfalt era lava o aigua que calia evitar trepitjar?
Tan se val, perquè en un moment, en un descuit estúpid del destí, un pas en fals va fer que un cotxe se l'emportés per davant.
I és que les zebres mai s'han acostumat a la vida de ciutat.