I així va ser com, tot d’una, l’escriptor poca traça va posar en marxa la vella maquinària que feia temps no tenia més companyia que la pols que s’acumulava sobre seu. D’entre antics mobles i eines rovellades va sortir aquell engranatge més sec que el pa d’una setmana.
I en haver fet aquesta comparació, l’escriptor se’n va anar a berenar.
- Tinc gana. -es va dir a ell mateix.
