- De cap manera! - es va dir la Mercè. - Això és totalment injust. Aquests postulats xoquen frontalment contra qualsevol principi moral. És més, intenten convèncer de males maneres, utilitzant la demagògia més primària i aberrant. Qui es pensa que és? Imposant la propietat privada amb calçador quan ningú li ha faltat el respecte. Una propietat privada, val a dir, que té poc sentit en aquest àmbit. Tampoc em considero la persona més comunista de totes les presents, però aquest atac és absolutament premeditat. I si comencem a blanquejar les ofenses a les llibertats col.lectives, acabarem per acceptar el feixisme.
- Et sembla bé aquesta proposta que et fa l’Eloi, Mercè? - va dir l’Oriol, el seu mestre.
La Mercè va deixar de fixar la mirada a la pala que tenia a la seva mà esquerra i que li havia agafat a l’Eloi després que ell li prengués bruscament i sense preguntar. Va mirar-se’ls als dos sense dir res. Va donar-li la pala a l’Eloi i se’n va tornar al sorral.
- Avui és un dia gris per la democràcia. - es va dir a ella mateixa.
