dijous, 8 d’octubre de 2009

Portaavions

Me falla un botó de s'abric
i pòsters en quadricromia anuncien
uns discos que vaig deixar aquí.
Davall ses escales i mir ses meves sabates.
Carrers que davallen i plugen
amb poca esperança de llunes,
que els moixos no surtin encara,
que dormin davall es teu cotxe.

Un dia de vespre i de son
que mires i aplegues sa roba,
que mai no sé on tenc sa porta,
que no proliferen ses hores,
que no puc cordar-me s' abric,
a un món ple de combinacions,
combina es meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.

Li falta una capa de mel,
li falta una banda sonora
a aquesta mirada d'oliva i de gel.
Un dia de sucre i de son,
vols ser qui per mi ja no plora,
vols ser qui me xerri amb sa planta,
que no puc omplir aquestes hores,
que no sé planxar es meu abric,
a un món ple de combinacions
combina el meu cel sempre gris
amb tots es teus portaavions,
badies de petroliers,
excuses de mal bevedors.

(Antònia Font)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada