dimarts, 28 d’abril de 2009

Temps és el que fa falta


"We got time" (David Wilson i Moray Mclaren)


Una construcció en perfecte equilibri entre música, argument, material, filmació i coherència video-musical.
Maco, maco.


Pels interessats, el Making Of...:

3 comentaris:

  1. que bonic, que bonic, he dit...

    és el llop del conte?
    ;)

    I.

    ResponElimina
  2. No ho havia pensat... però ben mirat, el llop del conte estava una mica més demacrat. ó.ò

    ResponElimina
  3. Si el temps (o la manca d'aquest) és el que em priva de poder llegir coses noves aquí... Em declaro en guerra amb aquest. O, directament, és que no en vull saber res, del temps. O deixa de mancar o... o... Uf. Ara diria un disbarat. Però ben pensat, no puc matar al temps. Si aquest desapareix, cert és que no podrà mancar-te però si precissament tenir-lo, tenir temps, és el que fa que puguis passar-te per aquí... no, no el puc matar. Potser, amb qui m'hauria d'encarar és amb les obligacions del dia a dia. Amb tot allò que ens ocupa el temps i que ens fa caure en rutines exhasperants. Oh, el deliri mort del dia rera dia... Bé, fer suposicions suposo que és el que menys cal. Potser passes per una època d'estancament literari... Però no sé ben bé perquè, alguna cosa em fa descartar aquesta opció. Bé, potser sí que sé perquè... Ostres! Ja hi he tornat. He tornat a fer suposicions...
    Bé, seguiré visitant furtivament aquest evocador tan.. la veritat és que m'agrada la olor que hi fa.

    ResponElimina